EspeleoBlog de la SIS

Avenc del Pla de les Bassioles i Penya-segat de la Falconera

Mentre la gent de la Secció està escampda per la península, alguns de nosaltres aquest cap de setmana de pont ens em quedat a casa.
Amb aquest afany que té l’Efren de buscar i conèixer petits forats oblidats, el dissabte varem quedar per fer arqueologia espeleològica al Garraf amb el Joan, l’Efren i jo mateixa.

L’objectiu era l’avenc del Pla de les Bessioles al massís del Ordal, Ens adrecem al lloc amb algunes dificultats, doncs la urbanització de l’Ordal pot ser una mica laberíntica. Quan arribem al lloc tot i disposar de fotografies i els punts topogràfics amb el GPS no som capaços d’identificar el lloc: on abans hi havia un petit bosc de pins ara hi han moltes cases i pocs arbres. Ens fa patir que ara l’avenc formi part del jardí o l’hort d’alguna d’aquestes cases però finalment, amb l’ajuda d’un veí, esbrinem el camí. Aquest és un torrent ple d'esbarzers i malesa alta que s’ha convertit en un petit passadís entremig de dos carrer, portem pantalons curts perquè fa molta calor i ens hem esgarrinxat les cames de mala manera.

Decidim oblidar-ho tot quan veiem la boca del avenc, tot i que se’ns fa estrany instal·lar envoltats de cases i alguna veïna xafardera que no pot evitar treure el cap. Els sorolls també són estranys: gossos, galls i nens jugant a la piscina...

Comentaré molt ràpidament la resta de la sortida perquè encara és més lamentable que lo narrat fins ara: el pi pel qual suposem que s’instal·lava l’avenc amb spits ha estat tallat, només en queda la soca i el seu tronc ha estat dipositat dins l’avenc (millor un pi que deixalles, però...)

A l’altre costat també hi ha un arbre pel qual es pot instal·lar fàcilment però els parabolts de tota la cavitat han estat manllevats. Fer el primer pou de 10m és relativament fàcil però passar el pas estret i fer els 50m restant del avenc ja és més difícil si no es re-equipa la cavitat.

Quin ens ho havia de dir que superades les adversitats urbanístiques ens veuríem impedits per algun pispa del nostre ram! (Llegiu la nota al final del missatge; l'estiu passat varem reequipar la cavitat.)

Quan marxem cap a casa no gaire lluny del avenc l’Efren s’adona que en una paret del carrer principal hi ha restes de pintura que indiquen la ubicació del avenc del Pinet, ens preguntem si en el seu interior encara hi ha una nevera com ens havien explicat, però lamentablement tampoc ho podem comprovar ja que en part està cobert de ciment i en part està tapat amb una reixa metàl·lica.

No som capaços d’imaginar quants avencs s’han perdut en l’edificació d’urbanitzacions, canteres i carreteres en el massís del Garraf, potser caldria fer alguna cosa, no?

L’endemà al matí no volem sorpreses i ens dirigim al penya-segat de la Falconera, no hi ha massa cosa a comentar més enllà del que tothom sap d’aquest mític forat.

Un matí fantàstic a prop del mar que ens ajuda a oblidar el dia anterior.

Alba Turmo

NOTA: a mitjans de juliol del 2011 varem tornar a la cavitat per reequipar-la. Passat el primer pou (dins el pas estret) està tot equipat amb parabolts de 8mm (6 en total), en principi només calen xapes, sinó han pispat les femelles (:p), i també hi ha un spit a la part final.

Fotografies del missatge: Alba Turmo i Efrén

Avenc d'en Roca

El passat diumenge 29 de maig alguns de nosaltres varem quedar per anar a fer l'avenc d'en Roca a massís del Garraf, prop de Cervelló. En comptes del GPS ens varem estimar més utilitzar l'Efrèn que és molt més fiable i divertit, ell deia que no ho veia clar perquè sembla ser que havia dormit poc, però va trobar el camí amb molta facilitat. Tot i que vaig conduir jo no recordo la ruta que varem seguir (per més detalls pregunteu al Christian). Finalment varem fer cap a una pista, no apte per tots els cotxes, que travessava part del malmès massís, el paisatge resultant per les canteres, l'abocador i algunes urbanitzacions ens va entristir molt.

Un cop trobat el trencall, l'Efrèn va anar a comprovar el camí i el Joan i jo varem anar a buscar a l'Oriol, el Ignasi i el Chrisitan que havien aparcat el seu cotxe força lluny i ja havien caminat un bon tros de pista carregats amb el material. El corriol que porta a l'avenc inicialment és molt còmode i ample però mica a mica es va estretint i omplint de esbarzers.

A la boca de l'avenc preparem el material i l'Efrèn instal·la amb molta amabilitat a l'hora que fa cas a totes les peticions de grup de "lesionats" que l'acompanyen. Ens obsequia amb còmodes instal·lacions, "combes" i pedals que fan la delícia dels "espeleos" al llarg dels poc més de -33 metres que porten a la sala gran. L'Oriol i el Ignasi s'afanyen a baixar, fa molta calor a fora i no hi ha massa ombra, darrere seu el Joan, jo i el Christian no perdem el temps.

Al inici del pou ja ens adonem que es tracta d'una cavitat molt bonica, hi ha molta llum i les parets són plenes de vegetació i molsa, arribats a la primera "reprisa" es pot veure a la part baixa la gran sala on s'hi intueixen les boniques formacions que hi ha a les parets. Quan arribo a baix el Ignasi fa ja estona que està fent fotografies, la sala és molt maca. La mà del Joan encara no està prou recuperada i ha fet figa, obligant-lo a recular. Mentre l'Oriol instal·la el tram final de pous que arriben fins a -56m, la resta ens dediquem a fer més fotografies. A mida que avança el dia la llum es va escolant pel forat d'entrada i cada cop és més bonic. Segueixen al Uri l'Efrèn i el Ignasi que són els únics que arriben al tram final.

Quan la gana ens apreta, decidim pujar cap dalt, la desinstal·lació és cosa del Ignasi, que sembla que ho hagi fet tota la vida. Un cop fora ens acomiadem d'ell i la resta decidim anar a dinar a la platja del Garraf, són quarts de sis de la tarda, el temps ens ha passat volant, però alguns encara tenen ganes de banyar-se.
Ja ha passat un altre cap de setmana, ja falta menys per la propera sotida i tots en tenim moltes ganes.

Com a curiositat; un enllaç on hi ha les cròniques de N. Font i Saguè a l'avenc d'en Roca l'any 1907, les seves experiències i reflexions no són tant banals com les nostres:

http://espeleologiabibliografia.blogspot.com/2010/05/lavenc-den-roca-font-1907.html

Alba Turmo

Espeleo-canyons 2011

Aquest cap de setmana van organitzar la primera Trobada d'Espeleo-Canyons a la Pobla de Segur, i va ser tot un èxit. L'assistència va ser d'unes 280 persones, que per ser la primera edició esta molt bé.
En la trobada si va poder fer de tot desde veure el nou material de les diferents marques que van instal·lar els seus showrooms, a conferencies tant d'espeleo com de barrancs. També Es van fer diversos cursos com el de perfeccionament, autosocors tant d'espeleo com de canyons i també el curs d'aigües vives.
El dissabte a la nit es va fer el sopar de clausura i l'entrega de premis i sorteig de material.

De la S.I.S. vam anar 9 membres en Luis Enrique, Marc Banchs, Gemma Pirla, Guillem Villagrassa, Efrèn, Ricardo, Anna Simorte, Jesús i jo (Marc Pirla), teníem de ser més però van fallar alguns, espero que la pròxima edició en siguem més.

En Jesús, l'Anna i l'Efrèn van pujar el dijous a la nit, per aprofitar el divendres i fer la grallera del Corralot. Els demés vam pujar el dissabte, alguns van fer alguna cova i d'altres vam intentar fer el barranc dels estrets de Pinyana. Malauradament quan estàvem canviant-nos al cotxe va començar a caure un diluvi que ens va fer canviar de pensament i vam tornar a la Pobla de Segur a fer unes birres i muntar la tenda al càmping, que va ser tot un show amb la tenda (túnel) nova de 10 persones i plovent.
El sopar va estar molt bé, amb bona companyia i bon beure. Alguns no van ni arribar al sopar...
Desprès van donar els premis de fotografia i el sorteig de material. Al Marc Banchs li va tocar un piranya + mosquetó, a l'Anna, Jesús i l'Efrèn uns mitjons, a la Gemma Pirla una corda de 43 metres, això volia dir algú que li toques una corda a la Gemma...
I desprès de la festeta a dormir.
El diumenge el Luis Enrique i jo (Marc Pirla) vam anar a fer el curs d'autosocors en canyons i l'Anna, Jesús, Ricardo i Efrèn van fer el d'autosocors en espeleo, que va donar poc temps ja que hi havia molt temari i massa gent. I el Guillem Villagrassa, el Marc Banchs i la Gemma Pirla van anar a tornar a intentar fer el barranc dels estrets de Pinyana, el barranc anava a tope d'aigua i la Gemma Pirla va tindre un petit accident amb el vuit, cosa que va fer que la rescatessin tot tallant-li la corda. Tota una experiència.

Desprès tots a dinar i anar tirant cap a casa menys l'Efrèn i jo que vam fer cap a la cova Cuberes. Gran cova interminable i que vam entrar a les 20.30 hores quan s'estava fent fosc i vam sortir a les 6: 30 hores del matí ben mullats i cansats. Tot i les hores que vam estar dins no vam veure ni la mitat, vam donar una volta per les diferents galeries de l'Auzmendi i cap a fora. Al sortir a picar algú i dormir 4 horetes al cotxe i cap a casa que be es té de treballar.

Primer llac

Menjador a la Gatera Auzmendi

Gatera Auzmendi

L'esfinter del nen

Un cap de setmana que ens ho vam passar d'allò més bé tots junts.
Desde de la S.I.S. felicitem a la federació catalana d'espeleologia per aquesta trobada que ens ha agradat molt i que no dubtarem en tornar l'any següent.

- AVENC DE L'ESQUERRÀ -

Sant Jordi '11

La SIS ha visitat un clàssic aquesta Setmana Santa, l'Esquerrà via Rat-Penat. Fantàstica excursió de vi i roses coincidint amb la diada de Sant Jordi al bressol de l'espeleologia catalana, Olesa de Bonesvalls, Garraf.

Els integrants van ser la Mireia, l' Efren, l' Oriol i jo mateix que vam sortir el dissabte i el Jenar que se'ns va afegir diumenge. L'objectiu el vam fixar per diumenge de Pasqua, així que, per què no sortir dissabte a les 10 del matí? A les 10.37 am va sortir el nostre tren de l'estació Terrassa de Renfe que dues hores més tard ens deixaria a Vilafranca del Penedès, on vam esperar allà a un bus local aproximadament una hora que ens hauria de portar a Olesa de Bonesvalls en un trajecte de 30' per més tard iniciar una caminada d'una hora i mitja fins a la boca de l'avenc. Eren les 4 de la tarda quan treiem el cap pel pou d'entrada de l'Esquerrà. Setmana Santa és un període de penitència i càstig i nosaltres ho confirmem. Ni el fet de no disposar de medi de transport privat ni el fet d'anar amb hiperexcés d'equipatge ni el fet de conèixer un prònostic del temps pèssim ens va aturar. Gent amb empenta no té límits.

Durant la tarda de dissabte, mentres l'Efren i jo instal·lavem la cavitat fins a la Sala Nupcial, la Mireia i l'Oriol van estar preparant el campament. El respectuós temps que ens va fer durant el dia de sol i núvols febles es va capgirar a partir de la mitjanit quan va començar a pluvisquejar primer i ploure, diluviar, tronar, llampegar després. L'inocent massís del Garraf de dies assoleiats es converteix en un paratge hostil i salvatge en moments de tempesta. A mida que la nit i la pluviometria avançava es van començar a formar rierols que evolucionaren a torrenteres i s'acabaren convertint en rius navegables. De igual manera amb els tolls que van evolucionar a piscines municipals. En un moment de la nit, la nostra delicada tenda de campanya es va trobar envoltada per rius trenats i lluitant contra els elements.

Afortunadament la nit va acabar bé i a les 10 del matí, quan les plujes van minvar, l' Oriol i l' Efren ja es preparaven per iniciar el segon atac a la cavitat i acabar-la d'instal·lar mentres la Mireia i jo desmontavem el
campament. Cap allà a les 11 va aparèixer el Jenar com a únic membre de l'equip de rescat i que vam rebre amb molta al·legria. A les 3 de la tarda aproximadament ens vam trobar tots cinc dintre de la cavitat a la cota -150 i vam continuar junts fins al Taló d'Aquil·les on vam cancel·lar la continuació per falta de corda.

La visita d'en Jenar va marcar sense dubte un punt d'inflexió en la nostra aventura ja que sense ell el nostre regrés pintava incert i llarg. A les 9 del vespre paràvem a Olesa de Bonesvalls per recullir equipatge que haviem sacrificat a l'anada per qüestions de salut i per cel·lebrar el final de la divertida aventura de Setmana Santa 2011.

Cristian

Barranquisme per Setmana Santa a Guara

Aquesta Setmana Santa com que plovia a bots i barrals, hem decidit aprofitar l'aigua per anar a fer uns quants barrancs a Guara. Alguns ens direu que estem boixos, però millor això que quedar-se a casa.

En concret hem fet el Portiacha i el Fornocal, dos barrancs molt coneguts a la zona per la seva bellesa.

En començar el barranc estava plovent, fet que el primer ràpel vam tindre una mica de cascada cosa poc habitual en aquest barranc i quan ja érem a baix vam patir per la nostre salut, ja que va començar a caure bastants llamps. Ens vam arraulir a la balma que feia el primer ràpel i esperar que passes. Desprès vam continuar i vam disfrutar moltíssim, sobretot l'últim ràpel, ja que es molt espectacular i té unes vistes magnifiques. I també ens o vam passar molt bé en el retorn ja que el riu Vero anava una mica cargat i va fer el retorn tota una aventura.

Fitxa Tècnica Portiacha:

LONGITUD: 250 m
DESNIVELL: 110 m
DIFICULTAT: Mitja (3 de 5).
RÀPEL MES ALT: 30 m
HORARIS:

Aproximació: Immediata

Descens: 1h

Retorn: 30 min.
EQUIPAMENT: Excel·lent
CORDES: 1x60 m o 2x30 m – OPCIONAL 1×30 m
ÈPOCA: Barranc sec

Com arribar-hi:

Sortint de Barcelona agafarem l'autovia A-2 direcció Lleida, i sortirem per la sortida 458 direcció Huesca/Barbastro per l'autovia-nacional N-240 fins a Barbastro on girarem a la dreta direcció Sierra de Guara per la carretera A-1232, direcció Alquezar. I just abans d'arribar Alquezar agafarem el trencall direcció Colungo per la carretera A-2205. Passat Colungo continuem fins al Coll de San Caprasio i baixant sobre el Km 18, en una corba a dretes hi ha una esplanada a l'esquerra indicat com a Portiacha.

A l'esplanada deixarem el cotxe i baixarem per un corriol a l'esquerra on comença el barranc.

Retorn:

Un cop acabat l'últim ràpel, seguirem un corriol direcció al Vero. On tindrem de remuntar-lo fins a la presa, en aquest punt podem anar per dos direccions. Una travessar la pressa i pujar el pont que ens porta fins el pàrquing del Vero o sinó volem mullar-nos agafem el camí que puja per l'esquerra i dona la volta fins el pont. Abans d'arribar al pàrquing del Vero a mà dreta trobarem un corriol on baixa a un barranc i desprès puja per un bosc que ens portara fins a l'esplanada del cotxe.