Sant Jordi '11
La SIS ha visitat un clàssic aquesta Setmana Santa, l'Esquerrà via Rat-Penat. Fantàstica excursió de vi i roses coincidint amb la diada de Sant Jordi al bressol de l'espeleologia catalana, Olesa de Bonesvalls, Garraf.
Els integrants van ser la Mireia, l' Efren, l' Oriol i jo mateix que vam sortir el dissabte i el Jenar que se'ns va afegir diumenge. L'objectiu el vam fixar per diumenge de Pasqua, així que, per què no sortir dissabte a les 10 del matí? A les 10.37 am va sortir el nostre tren de l'estació Terrassa de Renfe que dues hores més tard ens deixaria a Vilafranca del Penedès, on vam esperar allà a un bus local aproximadament una hora que ens hauria de portar a Olesa de Bonesvalls en un trajecte de 30' per més tard iniciar una caminada d'una hora i mitja fins a la boca de l'avenc. Eren les 4 de la tarda quan treiem el cap pel pou d'entrada de l'Esquerrà. Setmana Santa és un període de penitència i càstig i nosaltres ho confirmem. Ni el fet de no disposar de medi de transport privat ni el fet d'anar amb hiperexcés d'equipatge ni el fet de conèixer un prònostic del temps pèssim ens va aturar. Gent amb empenta no té límits.
Durant la tarda de dissabte, mentres l'Efren i jo instal·lavem la cavitat fins a la Sala Nupcial, la Mireia i l'Oriol van estar preparant el campament. El respectuós temps que ens va fer durant el dia de sol i núvols febles es va capgirar a partir de la mitjanit quan va començar a pluvisquejar primer i ploure, diluviar, tronar, llampegar després. L'inocent massís del Garraf de dies assoleiats es converteix en un paratge hostil i salvatge en moments de tempesta. A mida que la nit i la pluviometria avançava es van començar a formar rierols que evolucionaren a torrenteres i s'acabaren convertint en rius navegables. De igual manera amb els tolls que van evolucionar a piscines municipals. En un moment de la nit, la nostra delicada tenda de campanya es va trobar envoltada per rius trenats i lluitant contra els elements.
Afortunadament la nit va acabar bé i a les 10 del matí, quan les plujes van minvar, l' Oriol i l' Efren ja es preparaven per iniciar el segon atac a la cavitat i acabar-la d'instal·lar mentres la Mireia i jo desmontavem el
campament. Cap allà a les 11 va aparèixer el Jenar com a únic membre de l'equip de rescat i que vam rebre amb molta al·legria. A les 3 de la tarda aproximadament ens vam trobar tots cinc dintre de la cavitat a la cota -150 i vam continuar junts fins al Taló d'Aquil·les on vam cancel·lar la continuació per falta de corda.
campament. Cap allà a les 11 va aparèixer el Jenar com a únic membre de l'equip de rescat i que vam rebre amb molta al·legria. A les 3 de la tarda aproximadament ens vam trobar tots cinc dintre de la cavitat a la cota -150 i vam continuar junts fins al Taló d'Aquil·les on vam cancel·lar la continuació per falta de corda.
La visita d'en Jenar va marcar sense dubte un punt d'inflexió en la nostra aventura ja que sense ell el nostre regrés pintava incert i llarg. A les 9 del vespre paràvem a Olesa de Bonesvalls per recullir equipatge que haviem sacrificat a l'anada per qüestions de salut i per cel·lebrar el final de la divertida aventura de Setmana Santa 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada