Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)




11 de Setembre 2011, diada Nacional de Catalunya. El CET organitza pel seu centenari 100 anys – 100 cims. I que fem? No ho dubtem, fer avencs, això si, de 100 metres de profunditat.

Teníem ganes d’un avenc bonic, important, amb força reinstal·lacions, recorregut, ... per tancar el període de rebateig.
I l’avenc escollit.... patriòtic. L’avenc Pompeu Fabra. (UTM X: 409741, Y: 4579499) de 104 metres de profunditat.

Ei.... aquest avenc va superar de llarg les nostres expectatives. APUNTEU-VOS-EL.
Aquest cop els deures estaven fet, topos plastificades per a tots, coordenades al GPS, llibre de avencs del Garraf i l’Ordal per anar revisant a última hora si teníem altres inspiracions i ... i la discografia de TONY el gitano UNDERGROUND, que ens recordava ... “oh libertad, divina libertad, quiero salir ... y no me dan la cuerda.”

En Efren, el Fernando i jo, el Tomàs, vam decidir de anar cap a l’avenc i vist el risc de “guilla” que ens havien comentat baixaríem fins on poguéssim i potser després aniríem a l’avenc de l’Abad Escarré, que està al costat.
L’aproximació es fa amb cotxe fins al dipòsit on es pot aparcar a 300 metres de l’avenc.

Des d’aquí una pista que es dirigeix cap a la pedrera. (Entre això i l’abocador... com diu el Salva...“no me’n se avenir!!!”)
El camí porta fins a la boca... que en aquest moment es troba davant d’un piló ordenat d’enormes soques d’arbres que suposo que són encara signes de la nevada de l’any passat . Una fita us portarà fins a la boca, a la dreta del camí. Es pot pujar amb 4x4 fins a la boca.

A continuació després d’uns 250 metres apareix a mà esquerra un primer camí ample que s’endinsa en el bosc.

No l’agafeu, el segon si. Aquest camins segurament permetrien el pas d’un 4x4. Al cap de 50 metres arribes a una cruïlla amb el camí
principal que porta a la pedrera, girar a mà dreta i a pocs metres es troben les soques dels arbres o la fita a mà dreta del marge.Pel que vulguin evitar el camí llarg, al sortir des del dipòsit, després de la primera corba a la esquerra, més endavant hi ha un trencant a mà dreta, seguiu-lo.

A les 10 a la boca i ... cap a dintre.
La primera corda convé que sigui entre 30-40 metres. Si es de 30 caldrà ser econòmic amb les combes. L’avenc és molt divertit, amb un primer pas estret on es baixa i ja vas pensant en com ho pujaràs carregat amb petate i motxilla fotogràfica.
Anem avançant i deixem la via ERE-CEC per la tornada. Hi ha força formacions, colades i banderes, però hi ha una saleta abans del pou de 13 a uns 50 metres de profunditat que es segurament la zona de més bonica de l’avenc.

Després del pou de 13, el Fernando decideix que ell ens espera allà. L’Efren comença a tirar amb encenedor preparat per detectar la “guilla” i jo... vaig complicar-me la vida amb una canvi d’una reinstal·lació on... després d’una bona estona vaig aconseguir anar a per l’Efren.

Després d’un pou aeri de 25m s’arriba a una sala on recuperant uns metres hi ha una finestra que et porta per una via estreta... força entretinguda i amb formacions interessants. Aquesta via val la pena doncs... es força estreta i té un punt de repte. Quan arribo a la via, l’Efren en tornava... i viu! (perquè portar un canari... ?) Si aquesta via tenia “guilla” l’Efren se l’havia menjat tota.

Al final hi ha una sala ben grossa i es pot tornar per una petita canal que deixa al punt abans de la sala. Tot plegat xulo i una molt satisfactori, doncs és un repte anar tirant cap a dintre.
Tornem fins on es troba el Fernando, jo amb el meu rol de desinstal·lador, i cap a la via ERE-CEC. Es fa amb comoditat, amb un parell d’estretor i una sala final força bonica.
Jo trobo molt bé que els avencs o vies acabin en aquest tipus de sales... es com si la mare terra volgués premiar l’esforç d’arribar-hi amb un espai de descans físic i visual.
Una fotos de família i sortim a la superfície. La veritat, el Fernando i jo... cansats, contents però al límit. L’Efren ... més fresc que un gínjol.
A la sortida... eren les... 17.30. Mare meva... ha valgut molt la pena. Ja tornarem un altre dia a per l’avenc Abat Escarré, després d’ubicar la boca 25 metres més endavant.
Efren, Fernando i Tomàs... quina bona companyia. Qui s’apunta a la pròxima?