divendres, 9 de setembre de 2011

Avenc dels Geolegs


Desprès d’uns mesos de bondat degut a problemes musculars... calia retornar a agafar confiança amb això dels avencs que tantes satisfaccions ens dóna.

L'equip ESTAMOS MUUUUUUU LOCOS, alias TONI UNDERGROUND, alias ACTIMELS, alias LOS EFRENITOS tornàvem a estar “on the road”.

Sàviament per aquest rebateig en Efren va escollir un avenc que a petita escala permetés viure dos de les tres experiències més maques de fer espeleo:

Els trams aeris i les estretors. La que hauríem de renunciar son les formacions sorprenents.

L’Avenc dels Geòlegs de 30 m de fondària (UTM X:406165 Y:4581610), a prop de l’Urbanització de Vallirana és un avenc ideal, amb 12 vies preparades per instal·lar i el seu ampli pou és ideal per còmodament anar comprovant que és cert que d’això d’anar en STOP-CROLL-PUNY-PANTIN, un... no s'ho oblida mai.

Sabíem que la boca era al costat de la pista.... i aquesta al costat de la molt contaminada, grisa i pudenta riera... però.... l’aproximació se’ns va complicar al començar des de la banda equivocada de la riera! Cal anar a cercar la pista que porta a la planta de reciclatge i més tard al arribar a la riera, on hi ha una construcció de ciment es pot deixar el cotxe. Més enradera surt una pista, i endavant continua la mateixa per la que hem arribat.

Seguint aquesta última, a un 150 m s’agafa una pista a l’esquerra i tot pujant arribes a la boca de l’avenc. És força gran. No diré que no te pèrdua... doncs el camí el vam descobrir de tornada.

Vam decidir baixar per la paret oposada a la finestra que porta després del pou de 20 metres al conducte fins als -30.

Les dos vies instal·lades i cap avall. És un pou molt gran i per tant molt il·luminat. El sol fa que la vegetació verda cobreixi la paret ... i després de pendular com dos llonganisses vam mirar

d’aproximar-nos amb un passamà a la finestra. Aviat vam veure que no valia la pena, i que els 7 metres als que es trobava es podien superar grimpant amb compte. Per tant...

despenduleeeeeeeeem i fins avall.

Un cop arribats a la finestra, entrem en una petita saleta on la llum natural encara pot entrar. Ens treiem els arnesos i comencem a baixar per el conducte fins al fons.

Algun pas és lo suficient estret per deixar anar algun renec i patir allò mínim per a dir que t’ho has currat... i s’arriba a les poques formacions que hi ha en aquest avenc, unes petites banderes ... com a premi per l’esforç.

Retornem per entre els blocs (i aconsegueixo agafar el camí complicat) i de nou a la saleta... en vestim de nou amb els estris i fotos de rigor!!! Quines ganes tenia de poder tornar!!!!

Destrepem fins al pou gran i cap a munt.


Avenc petit però ideal per a recuperar sensacions! Molt bona tria Efren!

Avencs de Catalunya.... JA SOC AQUÍ!!!!!


Tomàs