dijous, 22 de setembre de 2011

Avenc T38 (Garraf, l'Ordal, Vallirana)





 L'"equipo Actimel" torna a la càrrega.

Aquest Avenc de nom misteriós (agrairé qualsevol aclariment al respecte), es troba a pocs metres de l’avenc de Pompeu Fabra i de l’Abat Escarré.

Si seguim la pista que uneix els dos avencs direcció al Pompeu Fabra i ens endinsem en línia recta per el camí que deixa la pista més endavant.  A mà esquerra un trencant ens apropa desprès d’uns 50 metres a l’esquerra trobem l’Avenc (-34m, UTM x: 409673 y:4579384) a tocar del camí.

L’Efren i jo tenim ganes de fer aquest avenc i aprofitar que ara el tenim a tocar. Sovint hi ha avencs de 30 metres de enorme bellesa. 


Aquest és un d’ells.





   
Destacable la vida interior de l’avenc, granotes, “mosquits gegants”, papallones, escarbats, aranyes, llimacs ...

No és un avenc massa visitat, i de fet ho demostra l’estat en el que trobem els spits i la dificultat per fixar les xapes. 


Cap problema, aportem el nostre gra de sorra i espitem en dos ocasions per a garantir que les instal·lacions siguin el més segures possibles per nosaltres i els futurs visitants.
La entrada és molt xula, però la seva estretor es perd un cop és passa el primer ressalt. Fins i tot el primer tram, un cop instal.lat es pot passar amb modalitat passamà. 

El pou promet emocions. 


Davallem i al primer replà decidim doncs d’espitar.
L’avenc és molt maco per els 34 metres que té. Les primeres formacions són de poca definició, però desseguida comencen a aparèixer diverses formacions, coralls i cristalls amb molta densitat.



Es curiós com tot el llarg de l’avenc es veuen senyals de com la pluja ha anat transportant branques i fang a l’intern d’aquest humit pou.





















Com sempre el més bonic al final... les ultimes formacions durant el pou de 16 m que ens confirmem que ha valgut la pena fer aquest avenc, tot i el cansanci després de sortir de l’Abat Escarré i menjar una mica calent.

Foto d’equip al fons del pou i  retorn amunt.

Mentre pujem, el gran TONY el gitano underground ens acompanya amb la cançó "Sacarme de aquí", d'homenatge al Vaquilla, en la que ens descriu com aquest conegut delinqüent feia espeleo:
  “Empezó robando los kioskos, ... se metia cada vez mas hondo... sacarme de aquí, sacarme de aquí, que me muero... sacarme de aquí, sacarme de aquí .. que no puedo.. con 30 años de hipoteca ... me muero, me muero.”

Al primer pou, aprop de la sortida hi havia una granota molt bonica, però... quan m’ho va dir l’efren jo ja estava fora esgotat i em va fer mandra tornar a entrar a fer-li una foto. Ara em penedeixo!!!!

Per cert... els mosquits van aprofitar i van deixar a l'Efren ben xuclat. Tots dos amb manta tèrmica i cap amb Autan...


Una abraçada de part del Tomàs i l'Efren.