dijous, 22 de setembre de 2011

Avenc de la Plomada (Garraf, l’Ordal, Cervelló)




Després de fer l’Avenc dels Geòlegs, els “efrenitos” decidim que encara queda gana de fer feina... i el Garmin ens convida, mentre tornem cap a Terrassa la presència d’un avenc, el de la Plomada, de poca profunditat.
L’Avenc de la Plomada (-12 m, UTM x: 407153, y:4583246) és troba al Pla de Campaments, Tan aviat deixada la rotonda, després de la benzinera, direcció a la pedrera on l’any passat vam anar a l’Avenc del Roca.




De fet aparquem a mà esquerra, desseguida, en una petita elevació sota un arbre gros, al costat de la pista.

Reculant uns metres, trobem un camí a mà esquerrà que sembla feréstec però que aviat passa semblar una riera seca a convertir-se en un caminet.

A la mà esquerra surt una nova pista (després de passar un gros pneumàtic abandonat) i després de creuar unes terrasses, arribem a les runes del Maset de Can Dispanya. Seguint aquest corriol, que ara s’uneix amb un altre que arriba des de la pedrera, desprès d’uns 200 metres desprès de les runes, seguint una fita a l’esquerra durant 10-15 metres.





La boca de l’avenc és molt bonica, i després d’un tub de 4 metres... dona lloc a una sorprenent cavitat. Els misteris de la terra!!!! Jo flipo. Després de passejar dintre la cambra inclinada... dos pilars ens indiquen un petit pas a mà esquerra.





I sorpresa! De nou, ... al fons, les formacions generen espais de gran bellesa i concrecions.

Qui ho havia de dir que d’un petit tub... sortia tot això. Jaja. Brutal.

Com no... un pessebre permet fer algunes fotos del rabadà Efren que, com a bon minyó que és, adora el naixement.

Una vegada més l’Efren té raó. Mai menys preuar les petites cavitats doncs son poc visitades i de gran bellesa.

I a mi em permeten de recuperar i anar millorant en la tècnica de la fotografia subterrània, on la càmera captura imatges que els nostres ulls no poden copsar i que sorprenen sempre.


Us deixo amb una reflexió del gran TONY el gitano underground. “Pa ke kieres tu una mujer bonita, si viene un gitano despues y te la kita”. Quantes coses ha degut viure aquest home i ens ha transmès en les seves cançons... Jo mentre em gaudeixo la meva, doncs m’agrada el risc!!!!! ;-D


Salut,

Tomàs i Efren.


1 comentari:

Pep Soler ha dit...

Que bé que passeu el ratet. Jo recordo la plomada fa 40 anys. Casi ná! Un dia tornaré de visita gracies a vosaltres que meu fet enrecordar. Per cert, teniu que anar al cp3 que es el millor dels Ports. Ara ja sabeu casi tot el cami.