Avenc dels Aragalls (Garraf)

Aquest diumenge amb en Ricardo em decidit, a l’últim moment, de fer-nos un avenc i poder compartir una estona plegats, doncs feia temps que no teníem l'ocasió i el curset de la SIS ara té, justament, focalitzades moltes energies espeleològiques en cursetistes i monitors.

Quedem al Garraf a les 10 am, a esmorçar i escollir avenc (una mica improvisat... però la varietat del Garraf ens jugarà a favor.)Escollim l’avenc dels Aragalls (55 m) doncs ens quadra amb les cordes que portem i ens sembla prou entretingut, esperem de estar a casa per menjar.

Pels que no ho sapigueu un Aragall és un xaragall. Aaaaaaah. I que és un xaragall?, doncs és escorranc o regueró que es forma en un vesant per la pluja. Per tant quan els llibres d’excusions diuen que hi ha un camí xaragallat... vol dir que té pendent i que pot portar aigua si plou...Aparquem a l’aparcament del Pla de Querol i ens disposem a seguir... el GPS. L’aproximació és més dura del que pensàvem!!!!

Pràcticament no hi ha camí,

o dit d’una altra forma, al Garraf, tot es camí. Amb més fatigues, pedres punxegudes, plantes punxegudes, canyes punxagudes,... del que hauríem esperat arribem fins a 200 m de l’avenc on comencem a trobar fites.I les coordenades UTM del llibre dels Avencs de Garraf i d’Ordal es demostren... imprecises de 50 m.

Us passo les que nosaltres em guardat. X: 408596 Y:4569939

Aquest avenc sorprèn per que sembla molt poc accessible i perdedor per aproximació. Per en quant arribem ens sorprenen 4 reunions amb químics i anelles en llocs diferent de la boca, d’uns 4mx2m, el que demostra que aquest avenc té historia.

De fet des del 1966 aquest avenc és visitat per espeleòlegs i segurament moltes iniciacions i curset hi ha tingut llocs per les seves característiques d’un gran pou aeri (39 m), instal·lacions intuïtives i recorreguts diferents, alguns una mica més estrets fins als 55 m de fondària.

La seva història queda també evident en algunes plaques fixes i claus ... de museu...

Un cop entrats en el pou aeri, abans d’arribar al fons hi ha una finestra que fa continuar el descens per dos vies, de fàcil accés, tot i que no permeten multituds i que conviden més a escalar o grimpar que a penjar de la corda doncs al final els fregaments son inevitables.No es difícil, simplement cal estar atent i evitar de lliscar amb el fang.

.

En el més ample dels dos últims pous vàrem aprofitar per fer-nos la foto de rigor on com podeu veure, les cares parlen per si mateixes.

L’altra sorpresa ha estat trobar a 5 metres un altre avenc, el de sants de 51m, que de bon grat la propera vegada vindrem amb prou gent per a instal·lar els dos pous i fer-los de seguit.

I per acabar amb les sorpreses, i aportant un punt biospeleològic... si a l’avenc de les serps vam trobar una pell de muda de serp... a l’avenc dels aragalls, hem trobat... ara---nyes. Ous, nius i exemplars grandets.

És una avenc còmode, per fer en petita companyia tot i que com veureu no hi ha grans imatges espectaculars... I al retorn... clar ... pensem que serà molt més fàcil. Però tot i que les fites ens acompanyen un bon tros... al final acabem de nou camp a través... o punxes a través... i arribem als cotxes a les 4 pm. Menys mal que a casa no ens han esperat....i han fet via amb el conill al forn... amb això dels avencs... un no pot agafar compromisos ni horaris.

No és un avenc espectacular, però ens ha quedat un bon gust de boca, per haver pogut passar una estoneta plegats i poder muntar totes les instal·lacions amb calma, reflexionant, discutint i aprenent. Crec que ha estat el meu primer avenc... amb certa autonomia i on hem resolt algun incident de cordes amb enginy.

A la tornada, en Ricardo i jo estavem mutuament agraïts d'haver-nos fet el regal de sortir plegats. I això és el que compta.

Fins aviat,

Tomàs i Ricardo