 |
| Tot "votats" comencem a caminar |
 |
| El camí s'enfila dret |
Montserrat és un senyor massís, que
s’alça ben dret, i vam arribar suats a la boca de l’avenc, des de Collbató, per
un camí inicialment clar però cada vegada més obstruit pels matolls. Amb tot, el dia era bo, i la caminada,
bella (“de flors de romaní i noies per casar, tot l’any n’hi ha”, diu el
refrany). L’Alba i el Jose foren els fotògrafs de l’expedició, tasca que
desenvoluparen amb entusiasme.
 |
| El Jose i l'Eduard entremig del Romaní Florit |
En Jordi, cursetista recent que també ha demostrat ja la seva vàlua a Picos d’Europa, el passat estiu, va fer la instal·lació, repassada pel Pirlo i l’Eduard. Contra el que algunes veus gosaren dir, el Costa Dreta és un bonic avenc, net i de dimensions elegants, amb algunes formacions i dominat clarament per la verticalitat, si bé té repises al llarg de la progressió.
S’arribà al fons sense cap altre problema que un fotut nus al mig de la corda, que en Carles va superar invertint suor, estona, i alguna pregària al bon Déu i a la Mare de Déu de Montserrat. En Carles mateix, en ascendir, també va fer una minirecerca exploratòria sobre el comportament de les aranyes cavernícoles, observant diferències en les velocitats de reacció de tres exemplars. Però, com sempre, més val no destorbar la fauna cavernícola.
Havent
penetrat tard a la cavitat, vora les 13h, la sortida fou vora les 17h, i se’ns
feu de nit pel camí de baixada. Afortunadament, la llum del capvespre ens
acompanyà pel tram de sender dificultós, just fins que arribàrem al camí ample
de “les bateries” (camí de Collbató a Montserrat). Amb aquella llum tènue i el
bon clima que regnà durant la sortida, encara tinguérem humor per descobrir una
prodigiosa cara humana escolpida per la natura en una gran roca montserratina!
La
jornada acabà amb unes bones cerveses als “Amics”, en què s’hi afegiren altres
espeleòlegs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada