PRIMERA SORTIDA VERTICAL 52é CURSET DE LA SIS: AVENC DEL LLEST
L' avenc del Llest va ser el meu primer avenc l'any passat al curset d'espeleologia de la SIS. Tenin el compte l'incident que vaig patir al juny a l'avenc del Daví ( PRatpanatsDM). Diumenge 24 de febrer del 2013 va tornar a ser el meu primer avenc. Per aquest motiu m'he decidit a esciure al blog, ja que realment estava emocionadissima i alhora acollonadissima. Tot va sortir ben rodat!!!
Trobo que es una cavitat molt maca per començar a fer espeleología perquè té de tot. Una aproximació curteta i facileta, una boca peculiar, una galeria molt gran amb bastantes formacions, gateres i el tresor del Llest: La sala Sardy!!! No dirieu pas qui la va trobar??? La SIS!!!
A banda d'aquesta introducció personal us fare cinc cèntims sobre l'història del Llest, tot i que de bon tros en sabreu més vosaltres que jo...
El primer descens documentat es va fer al gener de l'any 1953. Els espeleòlegs que el van trobar batejaren l'avenc amb el nom de "Llest" en memòria d'un gosset que els acompanyava. Aquest va tenir tant mala pata que es va fotre d'alt a baix per la boca de la cavitat. La boca es peculiar i diferent ja que tè 2 metres d'ample per 10 metres de llargada... (es com un somriure al bell mig de la muntanya!!!).
Descripció de la sortida:
Primerament vam quedar a la Q8. Allà ens vam partir en dos grups: Uns cap al Club i els altres cap al Llest.
Un cop vam arribar a la boca de la cavitat desprès d'una aproximació passada per neu, el primer que vam fer va ser reposar forces i fer un esmorzaret amb te i cafè incorporat. Quin nivell eh?
Amb les panxes plenes vam decidir començar a preparar-nos per baixar cap al Llest , d'altres no van baixar i van anar a fer un tomb per les rodalies de l'avenc. La veritat es que l'ambient en general estava una miqueta relaxat, poder s'ens va enganxar la tranquil.litat del nostre estimat president de curset, en Joan. Jijijiji...
L'Ignasi i l'Eduard van instalar dues vies paralel.les per tal de controlar als cursetites com es mereixen. Jo la veritat a la primera baixada vaig fer una miqueta de trampa i vaig baixar per la rampa que no tenia re-instalacions...
Vam anar baixant per torns. Un cop a baix ens vam trobar amb una sorpresa molt agradable que no hi comptavem... la corda de la sala Sardy estava blanca e inmaculada, ja l'havien canviat!!! Quin lujazooo!!!
L'eduard va pujar el primer a la sala Sardy i desprès els altres vam anar pujant i baixant per torns. No fos cas que amb l'emociò del canvi de corda s'enfonses la galería penjada!!! La veritat: la sala es preciosa!!! La primera vegada no em vaig atrevir a pujar perquè la corda no es veia (era marrò) i els volats no em feien molta gràcia al principi... crec que tots els que no haviem pujat mai vam quedar ven enlluernats per les formacions i l'encant de la sala!!!
Mentres uns estavem a la sala Sardy els altres estaven a les gateres. El Pladeveyu va passar per les gateres i va sortir mès feliç que un nen amb sabates noves!!! Vam anar sortint tots i un cop canviats i tota la pesca vam quedar amb l'altre grup (els del Club) al Viena de l'Eroski per dinar on vam deixar sense taules i cadires als del restaurant de tots els que erem!!!
Espero que hagueu disfrutat amb el resum de la sortida dels del Llest igual que ho vam fer tots nosaltres!!!
Clara Manchòn Chapinal
