Grallera del Boixaguer (Pallars Jussà)

El passat diumenge 6 de febrer del 2011, en Jose, el Efren i jo, el Tomàs, vàrem anar a la Grallera del Boixaguer.

En aquest avenc, el SIS del CET va perdre un dels seus membres en accident mortal

Les intencions eren altres, pero la neu i el glaç no ens van permetre arribar amb temps utils a la Grallera Gran del Correlot. Queda pendent.

Us annexo unes fotos i la topo. No us deixeu enganyar per la simplicitat de la mateixa, es un avenc GRAN i tot està en escala. La veritat es que ens ho vam passar molt bé, vam poder fer fotos, veure algun ratpenat i disfrutar de l'encant del llac final.

Tot es gran en aquest avenc...

A la tornada.... el gel ens va fer anar amb molt de compte a les zones d'obaga de la carretera ... i a Balaguer el GRAN wok. (els pobres nomes van tenir 3 clients i gairebé ens vam acabar tot el buffet!!!)

Una abraçada i animeu-vos al cap de setmana que bé.,

Jose, Efren i Tomas.

Avenc del Sellares (Ordal)

El passat dissabte 29 de Gener en Raul, en Xavi, en Efren i jo mateix vam anar a fer l'avenc del Sellares. (-84 m,Coordenades UTM: X: 405980. Y: 4577485 ASNM: 425m... uns 25 metres a la dreta)

Després de barallar-nos una mica sobre si era més fí l'instint de l'Efren o el Garmin (va guanyar l'Efren) vàrem arribar a l'avenc.

El dia abans va ploure i per tant tota l'aproximació per la riera ens va deixar ben xops i amb algun "blau" doncs les pedres lliscaven més que el gel. Vam estendre els vestits al sol per a que s'aixuguessin i cap a dintre.

En Lluis Enrique, que es va animar a venir pel seu compte al sortir de la feina., va tenir molt mala sort.. sense l'instint de l'Efren el garmin el va enredar una mica, i despres va lliscar i es va lesionar abans d'arribar a la boca... Va pensar que ja era prouta la aventura del dia i va arreplegar-se cap a casa! Llàstima!!!!

L'avenc va estar ben senzill i amb alguna formació molt maca. Vam tenir una corda que va quedar a un 1,5 m de terra (uiiiiii....) i un cop fetes les fotos de rigor, cap a munt.

I sorpresa... mentre els nostres vestits s'estaven aixugant fora.... va pedregar!!!! tot ple de gel!!! que bo! ... la riera va creixer..... i la vam tenir que creuar amb l'aigua als turmells... xops xops xops xops....

el record... les fotos.

(tot lo tranquil que va ser l'avenc, tot lo complicat que va ser un cop vam sortir l'exterior i tot lliscava)

Fins aviat. estamos muuu locos.

Raul, Xavi, Efren, Tomas.

Avenc de la Pleta (Garraf)

El passat dissabte 19 de febrer, de bon matí vàrem tenir una sortida a l'avenc de la Pleta on en Xavier, la Conxi, l'Alba, l'Efren i jo mateix vam poder disfrutar d'un pou dels del Garraf que el germans serrano, els Dalton, han posat a la llum amb l'impuls de la revista Espeleocat.La veritat es que es un pou interessant de -77, molt còmode d'aproximar des del pàrking de la casa de la Pleta al Garraf, en una de les múltiples rieres que allí es creen.

Les coordenades UTM són: x:409018 Y:4569729 a 285 metres d'alçada.

Tot i haver estat desobstruït des de fa poc, el fet que no hagi circulat aigua fa que les formacions no siguin molt vistoses i netes, però estan força be.

Entre les fotos veureu les primeres excèntriques que he trobat, (la veritat es que cada pou te la seva curiositat....)

Si en Xavier va expressar al foro de la SIS que ell i la Conxi tenien ganes de fer algun avenc, es van quedar a gust.

Per cert, en Xavier es va apuntar amb l'Efren a explorar el final de l'avenc (de -68 a -77) a cercar que hi ha radera de l'interrogant... sense corda!!!!. Els de l'equip actimel van sortir amb el seu mono blanquet, ben embarrat!!!!

Entre les fotos, un homenatge als desintal.ladors, rol que en Xavier va acomplir excepcionalment.

Qui desinstal.la té aquell punt del que sap que està tancant la porta i que ha de deixar-ho tot ben net.

... I vigilar molt amb deixar-se res de material! doncs a dalt, tothom acaba preguntant sobre una xapa que no apareix i les sospites recauen sobre ell. Però siguem positius, algú tindrà aquest regal de trobar un mosquetó o una xapa, aquest és un al·licient més dels que obren el pou. Confessem-ho.

Un bon avenc i una bona sortida... després l'Efren i jo vam anar a fer l'avenc del Serp, del que adjuntem una foto i que està al costat.

Més tard i vam "explorar" la riera avall, trobant altres forats, entre ells, un avenc petitó del que encara no sabem el nom d'uns 3-4 m de fondaria molt kuko.

Riera del Carme

Bon dia,  aquest any com que teníem moltes ganes de fer un barranc, no hem pogut esperar més i aprofitant que a plogut bastant últimament vam anar a fer la Riera del Carme. 

Excel·lent barranc d'iniciació que cargat d'aigua és molt maco i que fa les delícies de qualsevol barranquista, ja que al ser bastant aquàtic el converteix en tota una atracció.

 

El barranc en concret es troba a la comarca de l'Anoia, on seguirem la Carretera del Carme (BV-2131) i anirem direcció a Santa Càndia, trobarem el creuament de la carretera per anar a aquesta localitat, son uns 575 metres i deixarem el cotxe a descampat del costat de l’església, podríem avança una miqueta mes amb el cotxe però després hi ha una cadena.

Un cop aparcats continuarem a peu, tenim menys de 2 km. I ja hi som al començament del Barranc.
La ressenya és la següent:

Fitxa tècnica:

	Nivell de Dificultat:	Iniciació
	Ràpel més Alt:	10 metres
	Tipus de Roca:	Calcari
	Aproximació:	20 minuts
	Descens del Barranc:	1 hora
	Retorn:	10 minuts
	Longitud:	1.200 metres
	Desnivell:	80 metres

Canviant-se

 

Primers salts de 4 metres.

 

 Ressalt de 4 metres

 Salt final del barranc de 6 m o 4 m.

By Pirlo

Avenc dels Aragalls (Garraf)

Aquest diumenge amb en Ricardo em decidit, a l’últim moment, de fer-nos un avenc i poder compartir una estona plegats, doncs feia temps que no teníem l'ocasió i el curset de la SIS ara té, justament, focalitzades moltes energies espeleològiques en cursetistes i monitors.

Quedem al Garraf a les 10 am, a esmorçar i escollir avenc (una mica improvisat... però la varietat del Garraf ens jugarà a favor.)Escollim l’avenc dels Aragalls (55 m) doncs ens quadra amb les cordes que portem i ens sembla prou entretingut, esperem de estar a casa per menjar.

Pels que no ho sapigueu un Aragall és un xaragall. Aaaaaaah. I que és un xaragall?, doncs és escorranc o regueró que es forma en un vesant per la pluja. Per tant quan els llibres d’excusions diuen que hi ha un camí xaragallat... vol dir que té pendent i que pot portar aigua si plou...Aparquem a l’aparcament del Pla de Querol i ens disposem a seguir... el GPS. L’aproximació és més dura del que pensàvem!!!!

Pràcticament no hi ha camí,

o dit d’una altra forma, al Garraf, tot es camí. Amb més fatigues, pedres punxegudes, plantes punxegudes, canyes punxagudes,... del que hauríem esperat arribem fins a 200 m de l’avenc on comencem a trobar fites.I les coordenades UTM del llibre dels Avencs de Garraf i d’Ordal es demostren... imprecises de 50 m.

Us passo les que nosaltres em guardat. X: 408596 Y:4569939

Aquest avenc sorprèn per que sembla molt poc accessible i perdedor per aproximació. Per en quant arribem ens sorprenen 4 reunions amb químics i anelles en llocs diferent de la boca, d’uns 4mx2m, el que demostra que aquest avenc té historia.

De fet des del 1966 aquest avenc és visitat per espeleòlegs i segurament moltes iniciacions i curset hi ha tingut llocs per les seves característiques d’un gran pou aeri (39 m), instal·lacions intuïtives i recorreguts diferents, alguns una mica més estrets fins als 55 m de fondària.

La seva història queda també evident en algunes plaques fixes i claus ... de museu...

Un cop entrats en el pou aeri, abans d’arribar al fons hi ha una finestra que fa continuar el descens per dos vies, de fàcil accés, tot i que no permeten multituds i que conviden més a escalar o grimpar que a penjar de la corda doncs al final els fregaments son inevitables.No es difícil, simplement cal estar atent i evitar de lliscar amb el fang.

.

En el més ample dels dos últims pous vàrem aprofitar per fer-nos la foto de rigor on com podeu veure, les cares parlen per si mateixes.

L’altra sorpresa ha estat trobar a 5 metres un altre avenc, el de sants de 51m, que de bon grat la propera vegada vindrem amb prou gent per a instal·lar els dos pous i fer-los de seguit.

I per acabar amb les sorpreses, i aportant un punt biospeleològic... si a l’avenc de les serps vam trobar una pell de muda de serp... a l’avenc dels aragalls, hem trobat... ara---nyes. Ous, nius i exemplars grandets.

És una avenc còmode, per fer en petita companyia tot i que com veureu no hi ha grans imatges espectaculars... I al retorn... clar ... pensem que serà molt més fàcil. Però tot i que les fites ens acompanyen un bon tros... al final acabem de nou camp a través... o punxes a través... i arribem als cotxes a les 4 pm. Menys mal que a casa no ens han esperat....i han fet via amb el conill al forn... amb això dels avencs... un no pot agafar compromisos ni horaris.

No és un avenc espectacular, però ens ha quedat un bon gust de boca, per haver pogut passar una estoneta plegats i poder muntar totes les instal·lacions amb calma, reflexionant, discutint i aprenent. Crec que ha estat el meu primer avenc... amb certa autonomia i on hem resolt algun incident de cordes amb enginy.

A la tornada, en Ricardo i jo estavem mutuament agraïts d'haver-nos fet el regal de sortir plegats. I això és el que compta.

Fins aviat,

Tomàs i Ricardo