Com diu la rumba catalana de Peret, "El muerto vivo": ... Y no estaban muertos... estaban de parranda... Y no estavan muertos, no no... que estavan dandole caña ... lerelere...
El 4 de març vam visitar l’Avenc de la Carbonera, tal com
vam il·lustrar ja en el
blog. La visita de la seva sala final mostrava senyals
a les parets que evidenciaven que en algunes ocasions el nivell de l’aigua de
la sala (indicat com a "Nivell d'aigua temporal" a la topo) podia pujar fins a inundar-la. En Efren no deixava de donar-li
voltes... si l’Avenc de la Carbonera era capaç d’inundar la seva sala final,
tota aquella aigua tenia que venir de la xemeneia i aquesta té que tirar... si o
si.
Al següent dijous, a la reunió de la SIS, va compartir les inquietuds
amb en Joan Pladeveya. Aquest va sumar-se a la tesis, i va compartir que
aquesta idea ja li havia passat pel cap. Per tant si l’Efren ja és visionari i
decidit (E.M.L.) la validació de la idea i la verificació de la possibilitat convertien
en certesa almenys una cosa: Els E.M.L. de la SIS tenien un projecte!!!
Només calia cercar l’ocasió per endinsar-se en el meravellós
món de l’exploració: visió, excitació, focalització, innovació, risc, esforç, ,planificació,
potencial.
Primera sortida: Dissabte 31/03
Ens preparem el material i tenim un company excepcional, en
Xavi. En Xavi s’ha incorporat a la SIS desprès del Curset d’aquest any. I
nois... no només tenim un bon company... la seva maduresa i serenor el fa semblar
el nostre monitor!!! ;-D
No feia encara un mes que vam anar a la carbonera i ja hi
tornàvem, carregats i plens de ganes. A les 8.00 del matí ens enfilem cap a l’Avenc.
Recordeu que la Gemma ens va alertar que en aquest avenc se li va petar un espit... doncs... a l’Efren
li va saltar un parabolt just a l’ entrada de l’última sala, a l’últim pou. I
es va portar un bon ensurt!!!!
Però res. Vam tirar ràpidament fins a la última sala doncs
no veiem l’hora de pujar aquella xemeneia. En Efren amb paciència va buscant
les millors zones on fixar els parabolts i intenta evitar la colada per
considerar-la a priori menys segura i per la estètica, per deixar-la el més immaculada
possible. Els EML professem un gran respecte per les formacions i la neteja dels nostres avencs. De fet un dels objectius és treure la famosa bossa que embruta el gorg.
A les 12.30 en Efren es va enfilar, mentre jo l’assegurava ,
tot i que enseguida es vas adonar que la roca era molt feble, ... va resultar
impossible evitar la colada. Per tant, resignació i seguretat. La primera
tirada va ser molt prometedora. En breu estava un terç de la paret.
I de cop...
Ooooops. El martell li va caure de les mans i directe al Gouuuuurg. Jajajaja!
A banyar-se toca. L’aigua del gorg que ja havia perdut la seva transparència
per el material que anava caient de la paret, va quedar clarament tèrbola.
En Xavi
va passar a retenir a la pared a en Efren mentre jo explorava el meravellós mon
dels banys termals o millor dit... fredals. Uauuu. Que freda!!!! I a sobre... a
buscar en el seu fons... inevitable capbussament i rescat del martell, així com
de parts de la bossa, doncs el temps l’ha fet molt friable i es desfà a la
mà. Objectiu neteja assolit.
Seguim la jornada sense més incidents.
Cap a les 14.00, estem
a la base de la paret vertical. I en 90 minuts en Efren assoleix dos terços del recorregut . Cada cop costa més trobar punts estables i
forts on ancora els parabolts. I ... el tercer incident... un dels estreps del
Efren peta. Tanquem la paradeta. Un cop avall en Efren afirma que la negror es
molt clara i que ell està convençut de que la continuació de la xemeneia és una
sala.
Una curiositat de la sala... les hores, la pròpia respiració
i evaporació dels nostres cosos es queda en el aire i al final tota la sala
està en una boireta que van apagant la visibilitat de les fotos.
Tornarem... i penetrarem la negror. La tenim a tocar.
Segona sortida: Divendres
13/04
Un dels indicadors de les exploracions es que comença a
cercar horaris impossibles. Lo important és intentar continuar... per tant...
no em semblar estrany que quedéssim en continuar l’exploració al vespre del
divendres 13.
En Escorbuto ens acompanya.
Anem directes a la sala, on a les a les 22.00 l’Efren aprofita les instal·lacions per assolir ràpidament la quota de l’anterior exploració. Es passa una bona estona cercant roca estable sense èxit. Es retorça sobre si mateix, endavant, enradera, ... res. Tot es fragmenta en les seves mans, el fang ens envolta, el que sembla roca es terra... Amb el material que tenim es fa impossible progressar. En Efren cerca tres punts d’anclatge i fixem una corda auxiliar que ens permetrà desinstal·lar l’escalada feta i al mateix temps progressar a partir d’aquell punt, amb nou material.
Em convida a pujar i veure-ho per mi mateix.
Pujo per la corda fixa mentre m’adono que la diferència de pes entre l’Efren i jo és significativa. Arribo fins a la reunió i realitzo que l’Efren ... els té quadrats. Vaig arribar fins al punt més alt i amb l’adrenalina a 100% per la sensació de precarietat intento copsar amb les fotos la negror. En aquesta foto és veu a la part de baix. La de dalt és l'ombra del flash.
No és senzill, cal tirar-se enredera... i m’adono que en Efren ha estat tot el
temps balancejant-se cercant roca on instal·lar ... i jo ... l´últim que vull és tensionar els tres anclatges... fetes les fotos baixo... realitzant que l’Efren
és un crack, ...
com dirien els Minyons de Terrassa, una altra de les excel·lents activitats
socials Egarenques, per fer exploracions i escalades subterrànies son
imprescindibles els valors de
“Força, Equilibri, Valor i Seny.”
A mitja nit
estem fora de l’avenc.
Tercera sortida: Dissabte
5/05.
Sortida del curset. Amb el mestratge del Guillem i el Genar,
un grupet de 5 cursetistes ens vam dirigir a fer ... la carbonera.
Aquest avenc comença a ser part de la meva memòria visual i digital (els meus dits ja coneixen el seu recorregut en braile).
En Xavi retorna a la cavitat no com a incipient EML, si no com a més modoset cursetista.
La corda fixa està al seu
lloc i la gran atracció és una bonica salamandra que il·lustra aquest article... i que substitueix al mateix Efren penjat a la paret... i una pinya ens mostra una
curiosa banya.
Quarta sortida: Divendres
1/06
Fa més d’un mes que vam fer la nostra última incursió i em
estat discutint la jugada, com continuar quan el fang no deixa avançar?
Consensuem que amb barretes podríem anclar-nos a la paret... en Ricard
confirma. En Genar ens ofereix una altra opció... tascons. Clavar els tascons
en el fang ... podria ser una solució...En Pladeveyu proposa pèrtigues ancorades... I en Marc Anglès, que no podem consultar... segur que ens recomanaria de anar traient el fang amb calma ... fins a trobar la roca mare i anar instal·lant pacientment i de forma neta. Ens decantem per les barretes... que la
providència ens procura.
Quedem de nou un divendres. En Efren acompanyat del Jesus i l’Anna van anar tirant i jo ho faria tan aviat pogués. I a partir de la mitja nit esperem la visita de l’Eduard i l’Alba, que aprofitaran la nostra instal·lació per fer l’avenc en modalitat express.
A les 20.15 jo estava al fons del pou i en Efren ja estava penjat de la paret. ... amb en Jesús assegurant.
En Efren ha aconseguit col·locar dos barretes i avançar algun metre. La situació és molt precària. El fang continua envoltant-lo i costa molt trobar on clavar la següent barreta. Fins i tot les formacions es desfan.
En Efren toca amb l’esquena la escletxa, però no lo suficient per poder fer contraposició. A més totes les instal·lacions que el sostenen són molt precàries i amb dificultat podrien suportar una caiguda de factor 1
.
Per tant desprès de repetits i persistents intents, i per serenor de tots en Efren va decidir abandonar aquesta aventura. Un cop més el fang va ser la criptonita dels EMLs.
La pinya continua desenvolupant la seva banya.
Vam encaminar doncs la sortida. Al arribar a dalt, amb l’avenc
instal·lat vam esperar al grupet nocturn. A mitja nit estaven amb nosaltres.
Mentre baixaven, amb en Efren vam anar a mirar una petita finestra que s’observa
al primer pou. Vam retirar algunes pedres i després de desobstruir-lo vam
trobar una petita sala i un conducte horitzontal que es colmata.
La zona, sent
tant propera a la superfície dona sensació de fiabribilitat i la veritat...
despres de l’aventura de la xemeneia de la cova avenc quim solbas.. ni amb el
ximeneitor...
Us imagineu... una incògnita que uneix la xemeneia amb
aquest conducte?
Caldran EMLs amb valors menys castellers per resoldre’ls.
Pit i Avall!
Efren i Tomàs i EMLs SIS.
La
jornada acabà amb unes bones cerveses als “Amics”, en què s’hi afegiren altres
espeleòlegs.
