Cova de la Savina Penjada (Serra de l'Obac, Sant Llorenç del Munt)
Dins de les activitats de l'Espeleopringuer que acostumen a tenir lloc cada cap de setmana en el que cau un 13è del mes, aquest 13 de Maig, diumenge, tocava el 1era Edició de l'espeleopringuer del 2012.
Vam anar a explorar una cova penjada en mig de la paret d'un pati preciós de l'Obac, un cop passat el cim del Mal Pas, a la cinglera de Matarrodona, poc abans d'arribar a la casa, passat el Mas de Puigdoure. La inexplorada Cova de la Savina Penjada.
Podreu trobar unes fotos precioses de dintre i de fora de la cova i tot luxe de detalls en la narrativa al bloc d'en Jordi Guillemot www.caudelguille.net. Vam quedar a dos quarts de nou a l'alzina del salari. En Marc va venir a donar suport a la comitiva i retornar als representants de Castellar el pessebre que vam retirar de La Castellassa. Bona comitiva, el Quicu, en Quim, el Guillemot, el Ramon, l'Edu, el Tomàs, la Montse, el Jordi i en Marc.
L'aproximació fins a Matarodona ... té el seu que. De fet al arribar al cingle on està penjada la cova, en Eduard repetia... ens han enredat!!!! hauria estat millor anar al Mas del Farell que hauriem fet menys volta! Però que es una espeleopringuer sense pringuer?
En Quim Solves va ser explorador visual de la cavitat des del fons del pati amb el Guillemot i en Quicu que més tard van "topografiar"
La cova té una preciosa savina a la seva boca i es com que esta a mietat de la paret del pati.... La savina penjada! En Quicu va ser qui va immortalitzar el nom.L'Eduard va ser l'explorador que va fer la primera incursió i tot seguit en Ramon també en va ser company de descoberta i va tenir l'honor d'escollir en quin arbust instal·lavem (va triar bé).
Un conjunt de petits gorgs demostren que la sorprenent cova és "activa" i recull aigua.
Voldria destacar la riquesa cromàtica que va des del vermell terròs fins al blanc més net.
Al entrar en la cavitat a mà esquerra es veu una galeria que es va tancant i que asseguraria impenetrable. Ni ho intentem....
Aquesta cova és refugi d'animals i de fet impressiona la micro fossa comú en el gorg que recull innumerables restes de petits animalons.
L'avenc continua amb un tub (en Jordi va fer alguna foto més interior) que és selectiu en el seu accés. Per tant vam utilitzar una càmera telescòpica que en Jordi de castellar, absolut MacGyver de la espeleo, ha construït amb la tecnologia d'un videointerfon... BRUTAL. Hem pogut avançar uns quants metres (7) i no es molt esperançador, les formacions continuen... i després d'un petit enxamplament, a la dreta hi ha una formació a la base que crec que faria encara més complicada la seva progressió. (al menys no s'obre... Cotinua la estretor)
Nota bioespeleologica, la cova té vida interior,... la mostra són els ossets que s'hi troben i algun petit insecte que podem fotografiar. La veritat es que si bé es de difícil accès per a nosaltres ... segur que es un cau privilegiat d'ocells o petits mamífers. En la entrada ... 
Dos picadetes me les vaig emportar, el Guillemot una i el Quicu les va hipnotitzar i va passar entre elles sense causar baixes ni fiblades.
La cova és humida i prova en són el microgorgs que es troben a la base de les formacions.
La foto de la entrada permet entreveure la Savina que dona nom a la cova.
De retorn... petit piscolabis improvisat... Vam visitar l'avenc de Matarrodona i l'avenc cisterna del Mas de Puigdooure. D'aquest últim us mostro una foto del seu interior, com per a demostrar el seu origen càrstic ... i podeu observar en el seu interior un ratpenat. Cisterna si... però avenc amb piscina per altres.
Vam acabar visitant la cova de la pluja, definida segons en Quim i en Jordi com una coveta prop del coll de la Creu dels Alls (Puigdoure) i que els carboners devien obrar-ne l'entrada. Serveix com aixopluc per a tres persones i poca cosa més...
A les 19 a casa.
En resum cova per visitar... 1 vegada. Si es possible amb espeleolegs amb habilitats de pas per estretors per confirmar que no sembla que continui.
I un fantàstic dia de descoberta de santllorens amb tres de les persones que més se'l coneixen. Per a mi el veritable plaer d'ahir: Escoltar, escoltar, escoltar.
una abraçada dels espeleopringuers!
Tomàs.
Avenc del Pla (Muntanya Blanca, Baix Camp)
Val la pena fer-se 144 Km per anar a visitar un avenc de 31 metres de profunditat? (Mitjançant dos pous que es troben, s'arriba a quota -74m)Doncs s'ho val.
Primer de tot perquè l'Avenc del Pla (UTM: 31 T x: 324693, y: 4549920 alçada 480m) té una sala amb formacions molt boniques i segon perquè el Efren té al mòbil una foto del seu pare (que aquí al costat reprodueixo), jovenet amb bigotet i posat interessant. Per tant anavem a realitzar una traspàs generacional i a fer la foto de l'Efren en les mateixa situació. Els EML tenim aquest punt romàntic de la espeleo. Un dia el Efren haurà de portar la seva descendència a aquest avenc, no molt conegut però ... molt bonic, i fer el mateix.
La foto la vam fer de memòria... i ara... ja se exactament des d'on va ser llençada la foto al Nando. A la propera la farem encara més acurada.
Aconsello aquest avenc per a fer cursets de fotografia subterrània i espero poder enredar al meu mestre, en Santi Samper, per a que finalment em doni l'alternativa fotogràfica en aquest avenc, doncs és un bon lloc i té reptes fotogràfics per a jugar amb llums, volums, diferents plans, etc.
Aquesta zona té una bella llegenda envoltada de misteri, dels que li hauria d'atreure l'atenció a en Misterios-Iker :Els Dips. Diuen que a les muntanyes que envolten Pratdip (‘prat dels dips’) i Colldejou s’hi amaguen uns gossos negres d’instints vampírics anomenats dips, que tant atacaven els ramats com la gent que voltava les nits per xuclar-los la sang.
Als dips se’ls representa com uns gossos de color negre –evidentment, una de les bèsties d’un repertori establert i gairebé il·limitat en què és sabut que pot transformar-se el vampir–, amb una llengua fina i vermella, que els confereix una imatge terrible. Sembla que van extingir-se al segle XVIII, però hi ha qui diu que encara corren per aquestes serralades.... i el que es pitjor la llegenda diu que aquests gossos no només xuclaven la sang del bestiar, sinó que entre les seves víctimes hi havia els borratxos noctàmbuls que anaven a beure vi a les tavernes del poble. (ara si que us fa yuyu, eeeeeh?) .
A la boca de l'avenc una placa demostra que hi ha diferents versions sobre la seva profunditat i per tant jo no donaria per bona la meva dada de 31m. Les discussions alguna vegada es resolen a mastegots... i si no digueu-li a la placa. (amplieu i entendreu)
Després d'un pou en el que es va reinstal·lant per evitar fregament el pou es va obrint formant una amplia sala amb blocs. Al final de la mateixa passant sota un bloc s'arriba a mà dreta una saleta preciosa on amb paciència cal observar per no perdre cap detall doncs ... la gran quantitat de formacions satura l'atenció de l'expectador.
La sala esta plena de diferents formacions, columnes, escèntriques, canelobres, ... disposats seguint tot el sostre, poblant una escletxa en linea recta o en un cercle on curiosament és van agregant una sobre l'altre. També els color son variats. Des del blanc més primerenc fins al groc més ... "añejo". La cambra continua cap al fons amb un pas que es va estretant fins a tancar-se. Jo crec que aquesta visió ben mereix l'excursió.
Remirant les dos primeres fotos, confirmo com una de les moltes coses que m'agraden de l'Efren és... la tendresa que té pel seu pare i mestre espeleòleg. Ara noto que el uniforme oficial dels EML és blanc i el pare de l'Efren anava de blanc a la foto... casualitat o no?... Val a dir que en això de la Espeleo la SIS aposta i recolza fermament la tasca feta des de la Federació Catalana d'Espeleologia per homogeneïtzar les tècniques dintre dels clubs i fer més segura la pràctica d'aquest esport. Però també és cert que hi ha experiència i recursos que per aquells que les dominen són de gran valor. Enveja sana cap a ells, tot i no ser ortodoxes.
Un cop visitada la sala i retornant a pou hi ha una petita obertura que dona pas a una nova sala, menys espectacular, on una colada inicial dona pas a un conjunt de "bolets" gegants que van deixant caure les seves espores i que després de grimpar una mica porta a alguna formació aïllada bonica. Una mica més amunt, flanquejant s'arriba a un desnivell que porta a dos pous que permetrien arribar a quota -74m.
Al retorn a la base del pou... Hauríeu d'haver vist a l'Efren! (tinc la seqüència de les fotos). Es queda pensatiu mirant cap a munt... de sobte descobreix que... si si... sembla que es podria pujar escalant, s'ho remira... i tal pensat, tal fet: ja està enfilant-se sense estris, en paral·lel amb el seu pare.
En Efren és fa tot el pou de pujada escalant, amb el croll posat per si calgués... però, no va caldre. Entre el Nando, que es de la vella escola i el Efren innovador EML però prudent i segur com pocs ... jo sortiré amb moltes escoles i alternatives, que van enriquint els conceptes que el curset i la Fede van escollir com a fonamentals... que en el fons, és del que es tracta.
Un cop fora del forat ens esperava un preciós exemplar de cabra salvatge, amb una cornamenta espectacular ... i al fons... un incipient incendi. Vam alertar als bombers i esperar la seva intervenció... que no es va poder produir en aquell moment. Va ser un final de festa ben trist veure cremar la natura.Annexem breu vídeo.
La sortida s'ha tancat amb molts records antics, bons records pel futur i una tradició que tot plegat s'ha iniciat, amb un regust de remake espeleològic "El ciclo de la vida" del Rey León.(jo en aquest avenc vaig de negre perquè estem cercant la 2a. equipació dels EML ... doncs hem de tenir equipacions diferents per quan hi haurà "selecció catalana d'espeleo" i guanyarem el mundial. La SIS vendrà equipacions a Xina i podrem finançar les campanyes de Picos. Però per si això no funciona... sempre ens quedarà el recurs al calendari... )
Una abraçada a tots
Tomàs.
Avenc del Club (Sant Llorenç del Munt)
Sortida del 51è Curset d'Espeleologia (Nivell I) Primera Sortida a una cavitat vertical.
L'Avenc del Club (UTM 31 T x:417744 y:4609805 alçada 748m profunditat 90m).
Aquest centenari avenc de conglomerat és la primera prova de foc per a la meitat dels cursetistes.
L'avenc es troba molt ben senyalitzat i prop del camí que porta a Can Pobla.
L'altra meitat han anat a l'avenc del Llest.
Quedem a la Q8 i ens repartim en cotxes. La Gemmy ràpidament capta les noies pel club EMB, i pujen en el seu cotxe. Aquest pot ser el moment més arriscat de la seva jornada... doncs... l'avenc està cap a la zona de Can Pobla i... la carretera no és de baixada. Contra tot pronòstic el cotxe no va implosionar ni va exercir el seu dret a stop. Cada revolt era una sorpresa,... però allà estava ell... seguint la comitiva. Vam arribar al peu del cingle que porta fins a l'avenc. Abans de res... uns estiraments, que cadascú realitza segons la seva naturalesa.
Controlem el material personal, en Jose instal·larà l'avenc i anirem alternant els monitors entre els cursetistes... La Gemma, Efren, en Roger i jo mateix, el Tomàs, intercalats amb la Conce, el Jordi, la Marta i l'Alex.
A continuació un parell de pous, el primer prou exigent per a aquest ritus iniciàtic, i el segon que et porta fins als 47 metres de profunditat on es troba el pessebre i més enllà una galeria on sota una placa homenatge hi ha el laminador que comunica amb un segon pou fins a 90 metres.
La foto que obre el blog és del Roger inspeccionant la obertura d'aquest pas laminador. Estretet... oi?
Més d’un s’ha quedat enganxat en aquesta escletxa i fins i tot al fer el quatre a algú el van tenir que treure... amb sabó.Cap a l’esquerra, seguint l’escletxa, un pas es va obrint i desprès d’un parell de romenagos... (per cert, podem veure un en aquesta foto... il·lustrant que la aproximació a la espeleo d'en Roger té fonaments contorsionistes)
Després s’arriba a una sala on una corda de mal fiar (diuen que fa més de 10 anys que està penjada) porta fins a un replà i més amunt a una galeria que sembla que es tanca. En Jose i jo la pugem fins a arribar a la finestra superior, a un -15 metres. Aquest avenc també té la via pèndol. Però al ser aquesta sortida la primera del curset, no correspon aquest grau de dificultat. 
Tornem a la base del pou a la espera de que la resta del grup vagi arribant. La Gemma tanca el grup. Es sorprenent que aquest avenc, després del laminador continui fins als 90 metres de profunditat. Tot i que els que l'han fet afirmen que no amaga cap "bellesa" més que la de poder passar al grup dels que han passat el laminador.
Podriem dir que el mon dels espeleo-santllorencians es divideix en dos categories... els que han passat el laminador (pirlo, arianna, pladeveya, salva, edu...) i els que no (entre molts...jo, i ... atenció... l'Efren, increïble circumstància.. doncs prim i llangardaix com és... lo estrany és que s'hagués caigut ja dintre). El laminador és realment un repte per a pocs. Hi ha qui entrant panxa amunt i un es va col·locant cap a la escletxa direcció amunt. Altres es col·loquen horitzontalment fins a deixar-se caure longitudinalment dintre del forat. La mateixa tècnica es pot fer en sentit de pujada. Es veu que la sensació de pujar i quedar-se amb aquesta finestreta de visió... impressiona.
Diuen a més que aquest pas no ha estat rebentat.
Tot i això a la pestanya d'història del espeleoindex diu: "El 23 de febrer de 1964, components del GETIM van forçar un pas estret al fons conegut de l'avenc i superant l'anomenat Laminador, baixen el Pou GETIM i arriben al fons actual de la cavitat."
De totes les webs on descriuen la Morfogènesis de la cavitat, el blog del pepelu Històries i saraos és el més detallat.
Desprès d'una breu exploració fem la foto d'equip.
Déu ni do quina colla!
El retorn cap a la superfície permet que el Jose i el Efren ajudin a la Marta i la Conce a perfeccionar la seva tècnica. ... una bona classe particular pràctica.
Aquests cursetistes són de nivell. A veure... el nivell II us espera!
Fins aviat.
Els monis.
Un Avenc de Sant Llorenç de Munt
En Fernando i el Efren de tant en tant m’ensenyen Sant Llorenç,
bé... aquell Sant Llorenç que no s’ensenya… ja m’enteneu.
Ho sento però ara us fotré un rotllo en plan Higgins (El de
Magnum). Com vaig començar al mon dels avencs? Doncs després d’anar descobrint
Sant Llorenç a través dels preciosos llibres escrits per Manuel Cajide, Edmond
Grau, Frederic Vancells, Miquel Casals, Albert Vicens i Oscar Masó... en un
dels llibres d’aquest últim, “descobrir
la Castellassa de can Torras i els seus voltants”, en que tot ell té una
especial atenció a fonts, cavitats, arbres monumentals i escalades...ens va
permetre a tota la família al seu
Itinerari 10,.. de passar ben a tocar d’uns quants avencs.
Que feien tots aquells
forats per terra? ... No ens havíem fixat mai, ... Ni vam gosar baixar a cap d’ells,
i allà vaig pensar que ... sense els avencs em perdria una vessant de Sant
Llorenç... i el curset de la SIS va fer la resta, descobrint-me un món molt més
preciós del que jo podia imaginar i que des de les hores... porto explorat més
sota terra del parc natural que sobre la mateixa... en aquest entorn que tenim
la sort de gaudir els egarencs.
En aquells temps tenia 2 webs amb les que quedava meravellat
o bé per la seva exhaustivitat (http://santllorencdelmunt.com)
o per la seva increïble sensibilitat, detall i innovadora proposta reflexiva de
sant Llorenç, (http://www.caudelguille.net)
amb unes exquisides rutes (8 itineraris publicats). Qui podia estar darrera de
dos webs tant fantàstiques?... Doncs dos senzills mortals de la SIS,... En
Quicu i el Guillemot!
Aprofito doncs per agrair a tots aquells que amb els llibres
i el web il·lustren i fan més permanent aquest coneixement que amb la desaparició
dels guardaboscos i pastors... hi ha un important risc de perdre.
En Quim, en Guillemot, el Quicu, l’Edu, el Salva, el
Pladeveya, el Nando, el Efren, … i d’altres coneixen Sant Llorenç i s’estimen
aquest racó natural amb zel i així ho trasmeten...
(fi parèntesis Higgins)
Doncs bé ...amb en Fernando hem anat a fer un tomb i de pas
fer un preciós avenc de Sant Llorenç.
Després de apropar-nos a les Casetes del Bofí i visitar la
seva cova de 30 m. de recorregut i la seva font interna, ens endinsem pel bosc, seguint les fites i
canals que ens mostren com som els visitants externs d’aquest paratges de senglars.
Anem visitant paisatges de molta bellesa, destacant aquesta alzina que surt de
la roca...
Arribem a l’avenc. En Nando m’havia comentat de no portar equip
personal... i per tant ... obedient com soc... ni mono! Muntem un electron i
baixem rapelant fent dulfer. Segons wikipedia... “El montañista se coloca
frente al anclaje, se pone la cuerda entre las dos piernas, ...” Sabeu que tinc jo entre les dos piernas?
Doncs ha estat una experiència interessant... especialment quant de forma
natural la corda ha trobat la seva ubicació entre les galtes que tinc entre las
dos piernas. No se si per la impressió del ràpel però aquella corda estava
perfectament ferma. Vaja tota una nova experiència... Diuen que pot cremar la
espatlla... jo crec que hi ha zones més sensibles a risc! ;-D
Un cop a la base del pou, i després de dos passos una mica estrets... apareix un avenc preciós...
“actiu” amb formacions encara no fossilitzades... on les colades i els macarrons
es continuen.
En Nando durant tot el camí m’alliçona sobre els indrets
especials que cal protegir, com la Cova Gran de les Fogueroses que vam visitar
fa poc i algun avenc, conegut des de fa temps... però que les dificultats de la
seva localització i la relativa inaccessibilitat de l’entrada han afavorit que
siguin poc coneguts i per tant, poc visitats per la gent. Gràcies a això, s’han
salvat força i és mantenen molt bonics. Com diu en Miquel Casals i en Albert
Vicens en el seu llibre “El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt”... “...
Ho lamentem per tots aquells que desitjaríeu visitar la cavitat i que de ben
segur tindríeu cura de no malmetre’n res. Estem ben segurs, però que entendreu
les nostres raons.”
Us poso doncs a disposició algunes fotos per a que gaudiu aquest avenc.
Una abraçada.
Tomàs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)