Avenc del Sot del Muronell (Carenes de l'Illa, Sant Llorenç de Munt)

El grup de petits del CET anaven a fer l'avenc del Llest, i alguns de la SIS aniriem a fer l'avenc amb ells. La Pirla i el Pladeveyu hi anaven segur i jo... depenia de si aconseguia ser matiner.
I no... llevat a les 10.. i a les 11.30 encara estava al sofà.
El matí ... es perdia com l'escuma del cafè i el mando de la tele havia adquirit misteriosament 100 vegades el seu pes i em tenia empresonat i enfonsat al sofà.
La setmana passada em va agradar molt això d'anar a recuperar avencs ... i "que demonios"!!!! Cap a Sant Llorenç falta gent. Era tard, cap del crios s'apunta a venir amb mi... i em comprometo a tornar per menjar a casa.
El meu objectiu era validar les coordinades almenys de tres avencs, l'Avenc del Sot del Muronell, Avenc del Muronell i Avenc del Lledoner.
La zona de la Carena de l'Illa no es nova per a mi... l'Avenc de la Carbonera i l'Avenc de l'Illa són ja coneguts.

Aparco a l'area d'esplai de les Arenes i tot resseguint el riu Ripoll em dirigeixo vers la pista del mas de Sabater Vell. La zona té un conjunt d'avenc interessants d'anar a visitar per estirar les cames, l'Avenc de la Pala, l'Avenc de la Tica, l'Avenc dels Peps, l'Avenc del Sot de la Carda, ... a part dels tres nomenats... a veure si poc a poc els vaig ubicant.
Em dirigeixo, tal com he explicat abans de sortir a la meva dona, al que em sembla més llunyà, i per a mi el més desconegut, l'Avenc del Sot del Muronell.
Es segueix la pista que neix al Mas del Sabater Vell  fins a una cruïlla on unes fites senyalen el GR-173, que la deixarem a la dreta, i ens desviarem per la nova pista, que praticament ens dura en linea recta i guanyant desnivell fins un punt on la pista fa un gir molt marcat de 180 graus. A l'esquerra es veu el torrent del Muronell i segons el GPS l'avenc hauria d'estar en aquella direcció.
Tot el bosc de la zona està ple de les restes de la feina que s'està fent de neteja i talla d'arbres. Per tant... si mai hi ha hagut un camí, en aquest moment no es massa visible. Seguint el GPS vaig pujant per la carena uns 60 metres fins arribar a entrar en una zona molt embardissada. Això és el que té el mon del GPS... genials per arribar a 20 metres de la boca (en el millor dels casos) però... no sempre et porten pel millor camí i els esbarzers tenen el poder de confondre'ls i atreure les coordenades. Obviament doncs... esgarrinxat arribo al punt 0. I ... no hi ha l'avenc. Deixo motxilles i a donar voltes.

De fons es senten les motoserres.
La descripció que tenia d'un roquetar ... em despista molt. Estic en mig d'esbarzers i ... res de res del roquetar. Surto de nou a la carena... pujo uns 40 metres més ... i res de res. Torno a entrar en el torrent i ... entre els matolls ... apareix el forat. De baixada es veu més que pujant pel torrent.  Menys mal!.
Us passo les meves UTMs. (x: 419918 y: 4609899 alçada: 535m profunditat: 22m)
La boca com podeu veure és molt terrosa, hi ha dos arbres prop de la boca que permeten instal.lar amb seguretat. Porto l'equip personal i 40 m. de corda. I ... no m'en resisteixo.  Cap a dintre.
I ben ràpid em comencen a venir les pors... la friabilitat de les parets fa que es desprenguin amb la tensió de la corda algunes pedretes i sorra. Continuo baixant i el pou inicialment inclinat i obert, va baixant fins a la boca d'un pou més rodo. El problema es que no hi ha cap més instal·lació i la corda, si o si, ha de fregar en un gran roc que no mola gens.

Envers als 12 metres de profunditat apareix aquest pou que s'enxampla i a l'esquerra una petita finestra impenetrable per la terra que no promet massa. Tot i que a la topo apareix com una incògnita...
Tiro cap a baix amb molta cura i finalment val la pena l'aventura.

Les formacions apareixen i l'escletxa s'eixampla. Un roc al mig divideix l'escletxa en dos boques. Prefereixo la de l'esquerra que a més a més està molt més protegida i neta.



Unes colades blanques, van continuant fins acabar en una formació amb banderes.  Uns 5 metres més avall seguint l'últim pou, a l'esquerra es veu una xemeneia amb almenys 9 metres de paret concrecionada.

Em dirigueixo fins a la base de l'avenc.

La base segueix l'escletxa i s'amplia. Fa pendent i en la seva part més alta apareix una xemeneia petita, i a la part més baixa et trobes a la base de la escletxa-xemeneia de 9 metres que apareix en la foto.

Em faig una foto d'equip i cap a munt, gairebé escalant per evitar de posar pes a la corda i evitar si fos possible, qualsevol risc.

La veritat és que fer un avenc sòl, no és divertit. M'ha agradat l'avenc i ho comparteixo amb vosaltres.... però m'he passat l'estona pensant en que no veia l'hora de sortir. Suposo que em renyareu amb carinyu...

Una abraçada a tots (més forta de lo normal). Queda pendent anar a la cerca de les boques!

Ei... i les 15.35 he arribat a casa!!!

Tomàs.